Bicing: el servei.
jordi | 29 June 200810 Rocks – Shellby Lynne (Identity Crysis)
El nou servei de transport de Barcelona. Idíl•lic. Els usuaris tan sols han d’acostar-se a una estació, agafar-ne una bicicleta i viatjar fins al seu destí, on podran retornar el vehicle en alguna parada pròxima. Un gran servei: Innovador, ecològic… tot són avantatges i comoditats.
Fins aquí la descripció que es podria derivar de qualsevol campanya publicitària. Ara passem a l’anàlisi de l’usuari habitual: Es podria dir que el bicing és un servei pobre, deficient, nefast, desatès, poc organitzat… Es pot catalogar així, sens dubte. El problema de tan adjectiu insubstancial és que no expressa amb suficient claredat la realitat del servei.
El bicing és, sent justos, una merda.
Si un observa el mapa d’estacions disponible a la web un dia qualsevol a una hora de molt moviment com són les 7 de la tarda es trobarà amb això:
La meitat de les estacions, curiosament les localitzades a les zones més elevades de Barcelona, estan buides; i moltes de les que no estan buides tenen una bicicleta que haurà agafat algú abans de que pugueu refrescar el mapa. Això si no és dona el cas en que arribes a una estació i les bicicletes que hi ha estan avariades.
Però la cosa no acaba aquí, ja que si un es fica en contacte amb la centraleta informant de que una estació no disposa de bicicletes, pot passar ben bé dues hores abans de que sigui reabastida.
En el supòsit (és molt suposar, però tot pot ser…) de que l’usuari pugui fer-se amb una bicicleta, es trobarà en arribar al seu destí amb la desagradable però previsible conseqüència de tot el que em esmentat en el paràgraf anterior: les estacions de la zona baixa estan plenes. A rebentar. I amb gent esperant per tornar-ne. I evidentment, la retirada de vehicles en estacions saturades és igual o superior al d’abastiment d’estacions buides.
Això ens duu inevitablement a la següent pregunta: Que fan, totes aquelles furgonetes del bicing que veiem pels carrers de la ciutat? M’és desconegut el número de furgonetes destinades a mitigar el problema, així com la freqüència de pas d’una d’aquestes furgonetes per estació. De totes maneres, de la simple observació continuada s’obté una clara conclusió: són insuficients. Tan les furgonetes com la freqüència de pas.
Quina seria la solució? Incentivar econòmicament els usuaris que duguin bicicletes a les estacions permanentment buides? Aturar el registre d’usuaris fins que es pugui construir més infraestructura? Augmentar el número de personal i maquinària per abastir correctament totes les estacions?
Sincerament, la desconec, potser seria necessari posar-les totes en pràctica per assolir un nivell de compliment acceptable. El que podem afirmar és que convé que topin més aviat que tard amb aquesta resposta si no volen que el Bicing mori d’èxit.
