despiertos

Crowded House - Don’t Dream It’s Over

There is freedom within, there is freedom without
Try to catch the deluge in a paper cup
There’s a battle ahead, many battles are lost
But you’ll never see the end of the road
While you’re traveling with me

Hey now, hey now
Don’t dream it’s over
Hey now, hey now
When the world comes in
They come, they come
To build a wall between us
We know they won’t win

Now I’m towing my car, there’s a hole in the roof
My possessions are causing me suspicion but there’s no proof
In the paper today tales of war and of waste
But you turn right over to the T.V. page

Now I’m walking again to the beat of a drum
And I’m counting the steps to the door of your heart
Only shadows ahead barely clearing the roof
Get to know the feeling of liberation and relief

Hey now, hey now
Don’t dream it’s over
Hey now, hey now
When the world comes in
They come, they come
To build a wall between us
Don’t ever let them win

Thunder Road - Bruce Springsteen (Live 1975 - 1985)

Bruce Springsteen & the E street band han tornat a donar exemple.

El primer dels dos concerts que tenen lloc a Barcelona ha arrencat de forma impecable, amb un “No surrender” tret directament del “born in the USA”, i molt distant de les versions acústiques que estem acostumats a sentir des de llavors. L’ha seguit “Radio Nowhere”, i un seguit de temes clàssics, els que la gent VOLIA sentir: “Out In The Street”, “The Promised Land”, “Hungry Heart”, la curiosa versió del “Summertime Blues” d’Eddie Cochran, “The River”, “Atlantic City” i la potenta “Candy’s Room”.

Moment tendre especial el produit durant la interpretació de “Brilliant Disguise” on després d’un duet entre  Bruce i la seva dona Patti s’ha produit una escena que costa de veure: El petó de la parella.


Springsteen no ha parat de donar tombs per l’escenari, entregant-se en cos i ànima al públic, recollint peticions en forma de pancartes, i de les que han acabat tocant “Janey don’t you loose heart”, “Waiting on a sunny day” i la meravellosa “Backstreets”.

Seguidament han sonat temes del nou disc i del rising, mesclats entre altres més antics com “Tunnel of Love”, “Because the night” i “Badlands”.


En els bisos, una espectacular mostra de talent amb els temes més emblemàtics de la banda: “Jungleland”, “Born To Run”, “Bobby Jean”, “Glory Days” i “Dancing In The Dark”.
El concert ha finalitzat amb “American Land” i “Twist And Shout”, en la que ha pujat a l’escenari la família Sprinsgteen al complet per acompanyar a la banda.


Un concert gairebé perfecte, al que només ha faltat dos temes: “4th of july (Sandy)”, que m’hagués agradat veure tocar en memòria al difunt Danny Federici, i “Thunder Rodad”, aquesta per motius absolutament personals. Però ja se sap, no sempre plou a gust de tothom…


Per cert, aquest post va dedicat a la Clara Vázquez, qui em va facilitar ENORMEMENT la feixuga feina de comprar les entrades, i a qui espero que aquest concert li hagi servit per descobrir un dels mites del rock que encara tenim la sort de poder gaudir en directe.

P.D. Que no sigui dit… “thunder road”